Quan viviem en altres llocs a on la gent no anava de vacances sinó que hi havia gent local i backpackers-cobradors-de-prestacions-d'atur la gent estava relaxada, passant els dies amb poc interès i endinsats en el que és la quotidianitat. A Langkawi tinc la sensació de que la gent actua com si el món s'acabes. És la sensació aquella de saber que només tens 1 setmana de vacances a l'any i que t'ho has de passar molt bé. Els diners no són un obstacle perquè res pot arruïnar les teves vacances així que vius a tope. És com viure en una illa a on tothom està eufòric i obert a tot. Això si, si alguna cosa no funciona els turistes s'enfaden molt perquè només tenen 1 setmana, però en general són una companyia molt agradable.
Aquí hi ha pocs turistes blanquets com nosaltres, la majoria de turistes són parelles de Sudan, Emirats Àrabs, Dubai, Pakistan,... en lluna de mel. Ens encanta aquesta versió feliç de Platja d'Aro!
0 comentarios:
Post a Comment